Evru

Arnaldo Antunes

Imatge © Evru, Carta a l'univers, 2017
Fotos: Oficina de disseny

Arnaldo Antunes

saber

saber
on
posar les mans
(no valen les butxaques)
cap on
dirigir la mirada
què mirar
i quin mirar
(amenaçador
o
suplicant
dolç
o desafiador
contemplant
el blanc
allà lluny
o
examinant
el microbi
al microscopi)
llançar, si
en silenci
o dient alguna cosa
saber què
dir
quan, com
i també
per a qui
en quin to
de veu
(enigmàtic
o
curiós
suau
o
maliciós
insinuant
alguna cosa
més enllà
o
afirmant
irònicament
l’obvietat)
i fins i tot
amb quin gest
la frase
s’acaba
(si fluctua o
s’enfonsa
si dibuixa
un arc
llarg i després
es recull
o bé cull
en l’aire
la fruita
latent
de l’instant
següent
es desborda
i inunda
la taula
i els papers
damunt
la taula
o es conté
en el glop
com l’aire
en el sac
dels pulmons)
saber
exactament
què fer
per quins motius
quan alçar
el got als llavis
i fins
a quin punt
distendre’ls
després
en un somriure
ràpid
suficient
perquè
sembli
natural
i sigui
natural
o sigui
que sembli
tan sols el que
realment sigui
saber bé
l’hora
de mentir
i quant
(si només
ometre
un fet
o callar
o inventar-ne
un altre
al seu lloc)
cedir
o no cedir
al desig
encendre o no
un altre cigarret
fer o no fer
el proper
pas
escollir
la propera
paraula
o decidir
no dir res
és molt
per a una sola
(multitud
amputada)
persona
imagineu doncs
pensar
en el revers
invers
del desunivers
veure
la cosa
tota
per dins
per fora
de popa a proa
palpar
la polpa
des de la pell
sentir la tripa
i també
la roba
i tot i així
trobar-s’hi bé
és massa
fins i tot
per a un déu,
si és que
n’hi ha cap,
i afrontar
la seva condició
o aleshores
ficar el coll
amb el cap
sota terra
con un
estruç
o
(un home amb
) un (
un)
obús
.

Evru


Evru (Evrugo Mental State, 2001). El 23 de febrer del 2001 Zush va desaparèixer durant la seva exposició retrospectiva Zush.Tecura, al MACBA. Aquesta desaparició dona pas al naixement d'Evru, definit per ell mateix com a ArtCieMist, una suma d'artista, científic i místic. Anteriorment conegut com a Zush (1968–2001) i Albert Porta (1946–1968), va iniciar-se en el món de l'art amb el galerista René Metras i des d'aleshores la seva obra ha recorregut el món a través d'importants museus com el MoMA (Nova York), el Centre Pompidou (París), el MNCARS (Madrid), el MACBA (Barcelona), el Guggenheim (Nova York) i la Ye Um Foundation (Seül), entre d'altres. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives, com ara New Images from Spain (1980), al Guggenheim de Nova York, i Magiciens de la terre (1989), al Centre Pompidou. A partir del 1995 realitza diferents treballs digitals, edita el CD-ROM interactiu PsicoManualDigital i inicia el programa TECURA de pintura digital, que ha anat desenvolupant posteriorment.

Arnaldo Antunes


Arnaldo Antunes (São Paulo, 1960) és músic, poeta i artista visual. Del 1982 al 1992 va formar part de la banda de rock Titãs, una de les més importants al Brasil durant els anys vuitanta. A Titãs va actuar com a vocalista i compositor i va participar en l'enregistrament de set discos. Va ser autor de grans èxits com ara “Bichos e escrotos”, “Comida”, “O quê”, “Família”, “Miséria” i “O pulso” juntament amb altres autors. Després de sortir de la banda, inicia la seva carrera com a cantant, compositor, poeta i videoartista. D'entre els seus discs, llibres i obres més conegudes trobem Nome (1993), Ninguém (1995), 2 ou + corpos no mesmo espaço (1997), Um som (1998), O corpo (2000) i Palavra desordem (2002). El 2002 edita amb Marisa Monte i Carlinhos Brown el CD Tribalistas, que guanya un premi Grammy llatí. És un dels autors més coneguts de la poesia brasilera contemporània, hereva del moviment concret d'Haroldo de Campos i Décio Pignatari. Com a performer, lletrista i compositor ha col·laborat amb nombrosos artistes i músics com Laurie Anderson, David Byrne i Ryuichi Sakamoto. La seva obra experimental es mou entre l'avantguarda i la cultura popular.
Fotos: Oficina de disseny