Cançó del matí

la lletra és el verí de la cançó
en el carrer de nit que encalça la cançó
regust de sirenes policials
alcohols de sonàmbul
el mal de cap de quan despertes
com l’altaveu transparent de la finestra
que va del silenci al bram

aprenc a malbaratar la vida
volo enmig dels sons de l’ocellada
cridant fort que mai
quan la tempesta es plena a vessar de gasolina
els raigs de llum atrapen la carta enviada
l’estripen i l’esmicolen

Cançó trista

l’arc voltaic que solda el cel
com la passió dels vells temps
cerca ferides noves
cerca tempestes de neu a l’arxiu
espurnes dins una manxa
somnis amarats de suor
com mines perseguint vaixells
l’oceà s’asseca de sobte
un bosc de tendes de campanya
desvetlla les ferides
senyors d’altres llengües
travessen el camp de refugiats

Desfermat

he somiat que bevia vi
i el got era buit
hi ha algú que llegeix el diari al parc
¿qui l’ha convençut d’anar fins a l’horitzó
per empassar-se la llum?
les llanternes a l’escola nocturna dels morts
es tornen te fresc
quan els pendents de la memòria cauen
cap al cel de nit, la gent de llàgrima tèrbola
menteix —— el sentit crucial
llisca cap a la banda de l’assassí
llisca cap a mi: l’habitació buida
s’obre una finestra
com un Do agut que penetra la terra
callada i la brúixola gira
al voltant del codi secret-
l’albada!

Rèquiem — per a Shanshan

L’onada d’aquell any
va inundar la sorra al mirall
perdre’s ja és partir lluny
i en el significat de partir
hi ha tots els moments del llenguatge
com ombres esbiaxades cap a l’oest
la vida és només una promesa
que això no t’entristeixi
abans que el jardí fos destruït
vam passar massa temps
discutint el sentit ocult del vol dels ocells
picant portes de mitjanit
solitaris com llumins polits
quan el tunel de la infantesa
mena a les vetes del dubte
perdre’s ja és sortir
i la poesia corregeix la vida
corregeix el ressò de la poesia

Absent

la ventada comanda banderes enemigues
Venus crida en totes direccions
l’amor i l’odi mosseguen la mateixa poma
és l’era de pujar escales
el somni de la renaixença nacional
l’heroi alça els braços per ocupar el cel nocturn
el pallasso cap per avall al mirall d’asfalt
tanco la porta a la llibertat condicional
refuso aquells testimonis futurs
aquest és el meu moment de gaudir de la dignitat
flames d’aventura
cendres de l’inconegut

Traducció de Manel Ollé