saber

saber
on
posar les mans
(no valen les butxaques)
cap on
dirigir la mirada
què mirar
i quin mirar
(amenaçador
o
suplicant
dolç
o desafiador
contemplant
el blanc
allà lluny
o
examinant
el microbi
al microscopi)
llançar, si
en silenci
o dient alguna cosa
saber què
dir
quan, com
i també
per a qui
en quin to
de veu
(enigmàtic
o
curiós
suau
o
maliciós
insinuant
alguna cosa
més enllà
o
afirmant
irònicament
l’obvietat)
i fins i tot
amb quin gest
la frase
s’acaba
(si fluctua o
s’enfonsa
si dibuixa
un arc
llarg i després
es recull
o bé cull
en l’aire
la fruita
latent
de l’instant
següent
es desborda
i inunda
la taula
i els papers
damunt
la taula
o es conté
en el glop
com l’aire
en el sac
dels pulmons)
saber
exactament
què fer
per quins motius
quan alçar
el got als llavis
i fins
a quin punt
distendre’ls
després
en un somriure
ràpid
suficient
perquè
sembli
natural
i sigui
natural
o sigui
que sembli
tan sols el que
realment sigui
saber bé
l’hora
de mentir
i quant
(si només
ometre
un fet
o callar
o inventar-ne
un altre
al seu lloc)
cedir
o no cedir
al desig
encendre o no
un altre cigarret
fer o no fer
el proper
pas
escollir
la propera
paraula
o decidir
no dir res
és molt
per a una sola
(multitud
amputada)
persona
imagineu doncs
pensar
en el revers
invers
del desunivers
veure
la cosa
tota
per dins
per fora
de popa a proa
palpar
la polpa
des de la pell
sentir la tripa
i també
la roba
i tot i així
trobar-s’hi bé
és massa
fins i tot
per a un déu,
si és que
n’hi ha cap,
i afrontar
la seva condició
o aleshores
ficar el coll
amb el cap
sota terra
con un
estruç
o
(un home amb
) un (
un)
obús
.